Casa Duran i Sanpere

BAIXA

Donde estamos

Carrer Major, 115. Cervera
973 533 917
museu@museudecervera.cat
www.museudecervera.cat
La Casa Museu Duran i Sanpere s’aixeca al bell mig del carrer Major de Cervera i esdevé un exemple de llar burgesa catalana de finals del segle XIX. Creuar el llindar, passejar per les sales, observar la distribució i gaudir dels objectes que la vesteixen dóna molta informació sobre l’època, especialment sobre la decoració d’interiors i la producció d’objectes de consum, però a més permet entendre aspectes de la vida quotidiana dels seus habitants.

Una passejada per les sales de rebre, amb els grans salons decorats per mostrar-se en societat, permeten entendre una nissaga, la dels Duran, fortament arrelada a la vida política i social de la ciutat. Els espais més íntims de la casa, com la capella particular, i els espais més funcionals, com el menjador, el despatx i la cuina, parlen de les relacions familiars i les formes de vida pròpies d’aquell moment i les seves transformacions al llarg dels anys en què la casa va estar habitada.

Vamos de visita

La Casa Museu Duran i Sanpere és oberta de dimarts a diumenge excepte el 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener i dilluns de Pasqua. Diferenciem horari d’estiu i horari d’hivern i recomanem trucar o escriure un correu electrònic amb antelació per reservar la visita i per conèixer bé els horaris, ja que les visites són sempre guiades i per a un nombre màxim de 20 persones per cada visita.

A l’estiu (de juny a setembre ambdós inclosos) la Casa està oberta al públic general de dimarts a dissabte de 5 a 6 de la tarda. A l’hivern (d’octubre a maig ambdós inclosos) la Casa està oberta els divendres i els dissabtes de 5 a 6 de la tarda. Durant tot l’any, però, es pot fer la visita en altres horaris, amb reserva prèvia.

Per més informació consulteu la nostra web: www.museudecervera.cat

Agustí Duran i Hermínia Grau

Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 1887 – Barcelona, 1975) és reconegut com un dels historiadors més rellevants de la primera meitat del segle XX, per la seva prolífica obra escrita però també per la seva incondicional tasca com a divulgador de la història i cultura catalana.

El 1917, optà a la direcció de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, càrrec que desenvolupà fins la seva jubilació el 1957. El 1936 va ser nomenat cap de la Secció d’Arxius del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya i assumí, durant la guerra, la salvaguarda del patrimoni documental català.

Un cop acabada la guerra, i superat el procés de depuració al qual va ser sotmès, retornà a la seva activitat professional amb nous i ambiciosos projectes que va desenvolupar amb èxit tant a Barcelona com a Cervera, on la seva petjada no ha deixat mai de ser present.

Agustí Duran es casà el 1924 amb Hermínia Grau i Aymà (Barcelona, 1897 - 1982), una intel·lectual que, per la seva condició de dona, quedà a l’ombra. Entre les seves amistats més properes, apareix Miquel Ferrà, Nicolau d’Olwer, Eduard Toda i el mateix Agustí Duran, amb els quals participa activament en trobades culturals. Tota la bona literatura contemporània passa per les seves mans i assumirà la traducció d’una interessant selecció de llibres d’autors punters de l’espiritualitat i la filosofia del moment. Destaquem, entre altres, la seva traducció el 1968 de “El segon sexe” de Simone de Beauvoir.