Masia d'en Cabanyes

BAIXA

ON SOM

Camí Ral, 3 08800 Vilanova i la Geltrú
938115715
masiadencabanyes@ccgarraf.cat
masiadencabanyes.cat/

Una mirada al Romanticisme a través de la casa i el llegat de la família dels Cabanyes


La Masia d’en Cabanyes, situada als afores de Vilanova i la Geltrú, ens ofereix una visió de la història del moviment cultural del Romanticisme a través de la nissaga dels Cabanyes i els seu llegat, tot enllaçant el discurs amb el patrimoni romàntic que trobem en els diferents municipis de la comarca del Garraf. El centre dóna a conèixer el patrimoni de la família Cabanyes a través de les diferents estances de la planta noble on, entre d’altres, hi trobem el menjador, la cuina, la biblioteca o la sala de música amb la seva decoració original de l’època.


La família Cabanyes reflecteix els ideals del Romanticisme on es trenca amb les regles neoclàssiques i s’aposta per l’exaltació de l’individu tot arrelant en els diferents camps d’acció. És així com trobem aportacions dels Cabanyes en la literatura, la ciència i la tècnica, la pintura, l’arquitectura i el comerç marítim. I entre tots ells, cal destacar-ne el poeta Manuel de Cabanyes (1808-1833), com a introductor del moviment del Romanticisme literari europeu al nostre país, i el pintor Alexandre de Cabanyes (1877-1972), que fou l’últim en viure a la masia.


L’immoble és un palauet neoclàssic de 1798 declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, ja que es tracta d’un cas excepcional en l’arquitectura catalana de finals del segle XVIII. L’estil de l’edifici s’inspira en el model italià de la vil·la pal·ladiana, alhora que nostra elements típics de les masies catalanes que són els pòrtics. A l’interior hi ha també allotjades diverses col·leccions de la família Cabanyes, entre els quals, cal destacar la dels gravats de Francisco de Goya de la sèrie Disparates. A l’exterior es pot gaudir d’unes bones vistes de la zona i al seu voltant hi trobem un jardí romàntic, una zona de bosc i una zona de pícnic.

Anem de visita

 

La Casa-Museu Masia d’en Cabanyes es pot visitar els dissabtes i diumenges a les 11h, a les 12h i a les 13h. Durant 50 minuts, el visitant gaudeix d’una passejada a través de la història, l’art i la vida quotidiana de la família Cabanyes i el seu llegat. Una nissaga que va marcar la història del Romanticisme al nostre país.  A més a més s’organitzen visites personalitzades que poden incloure una copa de cava als jardins i porxos, com les visites de “Capvespres a la Masia”que es solen realitzar durant l’estiu.

Per altra banda,  cada primer diumenge de mes a les 12h, s’ofereix la possibilitat de fer visita centrada en els Disparates de Francisco de Goya, 12 gravats autentificats recentment de la col·lecció iniciada a principis del segle XIX per Josep Antoni de Cabanyes i Ballester.

El “Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes”  disposa d’un programa d’activitats educatives adreçades a diversos nivells educatius i escolars. A través del llegat de la família Cabanyes, es plantegen valors i conceptes vinculats al Romanticisme, la llibertat de l’individu, la intimitat i la reflexió, el paisatge i l’entorn, la innovació, l’emprenedoria, el poder econòmic i social, la memòria històrica, el reconeixement de l’entorn, i el desenvolupament crític.

Per la Diada de Sant Jordi, la Masia d’en Cabanyes, esdevé cada any, escenari d’escriptors i escriptores, poetes i poetesses, amics de les lletres i la poesia, per realitzar una lectura compartida i encadenada de poesia. Un homenatge a les lletres i un recordatori a la memòria del poeta Manuel de Cabanyes.

A la tardor, el CIRMAC organitza l’Arts i Natura Festival.  Una jornada festiva amb propostes culturals i educatives. Amb la premissa  “tots i totes podem ser artistes per un dia” es convida tothom a celebrar l’expressió artística en totes les seves vessants mitjançant tallers, contes, màgia, dansa…  Coincidint amb l’inici del curs escolar,  ja s’ha convertit en un referent als jardins de la Masia i punt de trobada entre famílies que poden gaudir del patrimoni cultural de Vilanova i la Geltrú. El festival té un component solidari. Famílies que ajuden a famílies apostant per a projectes socials on els drets dels nens i les nenes siguin centrals.

 

 

 

La nissaga dels Cabanyes

La nissaga dels Cabanyes

 Manuel de Cabanyes i Ballester (1808 – 1833)

Nascut a Vilanova i la Geltrú el 27 de gener de 1808, va estudiar Filosofia a la Universitat de Cervera. La figura de Manuel de Cabanyes va ser precursor del romanticisme a Catalunya, fins i tot abans que el moviment arribés al país. La seva obra literària demostra un bon coneixement dels clàssics i de la història universal antiga i moderna, una curiositat intel·lectual de gran abast. Inconformista sempre, amb “una passió decidida per la veritat i la justícia i un ardent desig de saber”, tal com el definia el seu professor Joan Corominas.  Va escriure en castellà que aleshores era la llengua culta, ell mateix en deia que era una llengua impostada perquè no era la seva. En vida només va publicar un llibre amb 13 poemes titulat “Preludios de mi Lira” , els seus temes preferits eren la llibertat, l’amistat, l’amor i la mort tot i que els millors poemes són els que parlen dels seus sentiments.  Políglota i innovador, solia imitar la sintaxi llatina en col·locar el verb al final de la frase. Va morir prematurament de tuberculosi amb 25 anys a l’estança de la Masia que encara es conserva tal com ell la va deixar .

 Josep Anton de Cabanyes (1797 – 1852)

Es va dedicar al negoci familiar d’exportació de vins i aiguardents. Era un home culte i poliglot que va viatjar per tot Europa. Allà va descobrir el Romanticisme i el liberalisme. A més, va conrear la poesia, la prosa, el llibre de viatges, la traducció i la música. Fou un comerciant i mecenes. Fill primogènit de Llorenç de Cabanyes Fuster i Caterina Ballester i Cabanyers, era germà del poeta romàntic Manuel de Cabanyes, i del pintor Joaquim de Cabanyes. Fou també un gran col·leccionista de llibres i de quadres, adquirits en bona part en els set anys de formació que va passar per diversos indrets d'Europa fent pràctiques de comerç internacional, i que es conserven a la Biblioteca de la Masia d'en Cabanyes. Casat el 1836 amb Josepa d'Olzinelles i de Romero, va tenir set fills, el major dels quals fou Llorenç de Cabanyes i d'Olzinelles. La família, vivint moments convulsos a Vilanova i Barcelona decideix embarcar-se cap a Mallorca, hi romandrà dos anys menys cinc dies, tornant a Vilanova el 16 d'octubre de 1839. La mort de la seva esposa en el part del setè fill el 1844 el va dur a la depressió i a passar més temps a La Granada, que no pas a Vilanova. Morí a Vilanova el 1852, però fou enterrat a La Granada.[

Joaquim de Cabanyes i Ballester (1799 – 1876)

Nascut en el si d’una família benestant de tradició artística, era germà del poeta Manuel de Cabanyes.  la seva vessant artística es va desenvolupar de forma paral·lela a la seva carrera militar. Com era costum a l’època, ingressà essent cadet al Real Colegio de Artilleria a Segovia, i posteriorment va ser destinat a diferents llocs com Barcelona, Maó i València. Participà en la guerra Carlina, a la guerra del Marroc al comandament del general Prim i ascendí, per mèrits, al grau de coronel. Es casà amb una noble Valenciana i no va tenir descendència. Al deixar la seva activitat com a tinent coronel es va dedicar a la pintura. Es va Instruir amb la influencia del Baró Taylor i Villaamil i amb el magistral acompanyament del seu amic i pintor Ramon Martí Alsina. Pintava aquarel·la però sobretot a l’oli, sobre taula de petit format, paisatges i marines dels voltants on vivia. Va ser nomenat acadèmic dedicant-se de ple en aquesta institució fins a la seva mort.

Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877 – 1972)

Fill d’una família d’artistes, nebot nét del poeta romàntic Manuel de Cabanyes i el seu pare, Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles, també pintor i traductor de Molière, va dedicar-se plenament a l’art a la Masia on vivia. Participant de les tertúlies de Els quatre gats, es considerava a si mateix “l’ últim modernista”, no només des del punt de vista artístic o pictòric sinó com a filosofia de vida, com a tria des de la llibertat. Fou el darrer habitant de la Masia d’en Cabanyes i gràcies a ell s’ha conservat amb les seves relíquies tal com la veiem ara. Va viure a París quan la ciutat era el centre de Vanguarda artística. La seva pintura era d’estil post-impressionista i s’hi va mantenir fidel fins i tot quan l’estil ja estava desfasat. Gran enamorat de la naturalesa, pintava paisatges mariners d’un món ja desaparegut, assolint per tant, un valor social . Home vital i optimista, n’és inconfusible la seva pinzellada groixuda i valenta, el seu dinamisme i la seva força. Va realitzar unes 40 exposicions individuals. El 1972  va ser recomanat per Alfons X el savi.

 Núria de Cabanyes i Ricart (1919 – 1942)

Fruit de les noces entre Alexandre de Cabanyes i Pilar Ricart, va ser l’única dels quatre fills que va mostrar habilitats artístiques com el seu pare. Alexandre de Cabanyes apreciava i animava la seva predisposició natural i considerava que seria la nova pintora de la família. Però malauradament la seva vida es va veure truncada per la mateixa malaltia que el poeta Manuel de cabanyes, morint prematurament a l’edat de 22 anys. Aquesta tragèdia va afectar enormement al seu pare, que a l’any següent perdria a la seva esposa. A la Masia es conserva una pintura inacabada de grans dimensions, on Alexandre representa una cort d’àngels que duen la seva filla Núria cap al cel. S’ha conservat poca obra d’aquesta jove dibuixant com les seixanta-nou vinyetes de L’Auca del Sanatori del Montseny  acompanyades dels seus corresponents rodolins. Va ser ingressada a la residència Mas Casademunt, al Parc Natural del Montseny, l’antic sanatori antituberculós del Brull.